El glossari de la neurodivergència

Alexitímia: Concepte que descriu la dificultat per identificar, diferenciar o descriure les emocions pròpies, sovint amb un pensament més orientat a l'exterior. No significa manca d'emocions, empatia o capacitat d'estimar. El grau de dificultat pot variar segons la persona i la situació.
Autoestimulació (stimming): Terme informal per a moviments, sons o usos repetitius d'objectes, com balancejar-se, picar o taral·lejar. L'stimming pot afavorir la regulació, l'expressió, l'atenció o el gaudi, però la seva funció varia. Una conducta perillosa o autolesiva necessita suport, sense suprimir els stims segurs només perquè semblin diferents. Més informació : TEA / Autisme
Autoidentificació: L'ús d'una etiqueta neurodivergent o relacionada amb una condició sense confirmació clínica formal. L'autoidentificació pot afavorir la reflexió i l'accés a una comunitat quan no hi ha una avaluació disponible, però no equival a un diagnòstic clínic ni s'ha d'utilitzar per descartar altres explicacions o necessitats d'atenció.
Bloqueig per sobrecàrrega (shutdown): Terme informal que algunes persones autistes fan servir quan la sobrecàrrega redueix la capacitat de moure's, parlar, decidir o respondre. Les experiències i les respostes útils varien. Reduir les exigències i consultar un pla de suport acordat pot ajudar; els símptomes nous o mèdicament preocupants requereixen una valoració adequada. Més informació : TEA / Autisme
Coocurrència (comorbiditat): Presència de dues condicions o més en una mateixa persona, com ara TDAH i un trastorn d'ansietat. Moltes persones prefereixen l'expressió neutra condicions coexistents. Cada condició necessita igualment una avaluació adequada, perquè una etiqueta no explica automàticament un altre símptoma.
Crisi per sobrecàrrega (meltdown): Terme informal per a una resposta intensa a la sobrecàrrega que pot incloure plor, crits, moviment o pèrdua del control habitual de la conducta. No és el mateix que una enrabiada deliberada, però la seguretat i les conseqüències continuen sent importants. El suport s'ha de basar en el pla de la persona, no en una resposta suposadament universal. Més informació : TEA / Autisme
Desregulació emocional: Dificultat per reconèixer, modular o respondre eficaçment a les emocions segons el context. Pot afectar-ne la intensitat o la durada, implicar actes impulsius o dificultar el retorn al funcionament habitual, i aparèixer en moltes condicions. El malestar és real, però una conducta perjudicial continua exigint responsabilitat i suport. Més informació : Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)
Diagnòstic tardà: El reconeixement d'una condició molt després del seu inici habitual, sovint durant l'adolescència o l'edat adulta. Un diagnòstic més tardà pot generar alleujament, dol, preguntes o sentiments contradictoris. Pot aportar un context útil sense explicar cada experiència ni determinar la identitat d'una persona. Més informació : TDAH
Disfòria sensible al rebuig (RSD): Terme informal per a un malestar intens vinculat al rebuig, la crítica o el fracàs, reals o percebuts. La RSD no és un diagnòstic reconegut ni un criteri oficial del TDAH, i reaccions semblants poden tenir diverses explicacions. L'etiqueta ha de descriure una experiència, no substituir una avaluació. Més informació : TDAH
Doble empatia: Un marc segons el qual els malentesos entre persones autistes i no autistes poden sorgir de diferències d'experiència i comunicació a totes dues parts, en lloc de deure's només a un dèficit autista. No significa que tots els malentesos siguin equivalents ni elimina els efectes del context, el poder i la capacitat individual. Més informació : TEA / Autisme
Ecolàlia: La repetició immediata o diferida de paraules o frases que s'han sentit abans. L'ecolàlia pot tenir funcions comunicatives, de processament del llenguatge, de regulació o d'altres tipus, i el seu significat depèn de la persona i del context. La repetició per si sola no indica si algú escolta o entén. Més informació : TEA / Autisme
Emmascarament (masking): Reduir, amagar o compensar certs trets per respondre a les expectatives socials, de vegades deliberadament i d'altres per hàbit. L'emmascarament pot ajudar a afrontar una situació o a mantenir-se fora de perill, però si es manté pot exigir molt d'esforç i associar-se a malestar en algunes persones. Més informació : TEA / Autisme
Espectre: En l'autisme, l'espectre fa referència a combinacions diverses de trets de comunicació social, patrons repetitius o restringits, experiències sensorials i necessitats de suport. No és una única línia de menys a més autista, i dues persones autistes poden diferir molt en aquestes dimensions. Més informació : TEA / Autisme
Funcions executives: Conjunt de processos cognitius implicats a planificar, mantenir informació en ment, iniciar una tasca o canviar-ne, supervisar les accions i inhibir respostes. Les dificultats poden aparèixer en moltes condicions i situacions. Per si soles, no demostren mandra, TDAH ni manca d'esforç. Més informació : TDAH
Hiperfocalització: Terme informal per a una atenció molt absorbida que pot fer menys perceptibles el temps, altres tasques o les necessitats corporals. Se'n parla sovint a les comunitats TDAH, però no és un criteri diagnòstic. Segons el context, pot ser útil, agradable, pertorbador o diverses coses alhora. Més informació : TDAH
Inèrcia: Descripció informal de la dificultat per començar, aturar o canviar d'activitat malgrat la intenció de fer-ho. El terme es comenta a les comunitats autistes i TDAH, però no és un diagnòstic i pot tenir moltes causes. Descriu una barrera, no una explicació completa.
Interessos específics: Terme comunitari utilitzat sovint per a interessos molt focalitzats associats a l'autisme. Poden aportar gaudi, regulació, coneixement o connexió, però la intensitat i l'impacte varien. Un interès pot ser beneficiós i, en algunes circumstàncies, interferir igualment amb el son, les obligacions o el temps compartit. Més informació : TEA / Autisme
Interocepció: La percepció i interpretació de senyals corporals interns, com els batecs del cor, la respiració, la gana, la set, el dolor o la bufeta plena. Una persona pot notar alguns senyals amb més o menys intensitat, o de manera diferent. La interocepció pot contribuir a la consciència emocional, però no és el mateix que l'emoció en si.
Neurodivergència: Terme paraigua ampli i no mèdic per a maneres de pensar, aprendre, desenvolupar-se o processar informació que difereixen de les expectatives dominants. Les definicions varien i el terme pot incloure discapacitats o problemes de salut, sense pressuposar una causa, una personalitat o un nivell de suport comuns.
Persona neurotípica: És una persona el cervell de la qual funciona de la manera que la societat sol esperar. La paraula és només un punt de referència, no un judici: ser neurotípic no és millor ni pitjor.
Propiocepció: El sentit de la posició i el moviment del cos, basat en senyals dels músculs, els tendons i les articulacions. Les diferències poden influir en la coordinació o en la cerca de moviment, però topar amb objectes o buscar pressió pot tenir diverses causes i, per si sol, no confirma una condició sensorial.
Sobrecàrrega sensorial: Estat en què estímuls sensorials com el so, la llum, el tacte, l'olor o el moviment es tornen aclaparadors i interfereixen en el funcionament. Els desencadenants i les respostes útils varien. Reduir els estímuls, sortir de l'entorn o prendre temps per recuperar-se pot ajudar algunes persones. Més informació : Dificultats de processament sensorial

Vols conèixer gent com tu?