Glossari · Atypiklove

El glossari de la neurodivergència

Termes clau per entendre millor la neurodivergència, explicats de manera senzilla.

A

Adaptacions
Ajustos concrets que fan practicable una situació: escriure en lloc de trucar, abaixar el llum, avisar d'un canvi amb antelació, preveure una pausa. No donen avantatge, retiren un obstacle. Les més útils solen ser les més barates i val més acordar-les abans que arribi l'esgotament.Vegeu també : CapacitismeNecessitats de suportSobrecàrrega sensorial
Aferrament ansiós
Estil d'aferrament en què la por de l'abandonament, la necessitat de reassegurament i la vigilància als senyals del vincle són marcats. És una noció dimensional i freqüent; no és un trastorn ni un sinònim del TLP. En algunes persones neurodivergents, rebuigs repetits el poden accentuar, sense fer-lo inevitable.Vegeu també : Disfòria sensible al rebuig (RSD)ReasseguramentGhosting
Alexitímia
Concepte que descriu la dificultat per identificar, diferenciar o descriure les emocions pròpies, sovint amb un pensament més orientat a l'exterior. No significa manca d'emocions, empatia o capacitat d'estimar. El grau de dificultat pot variar segons la persona i la situació.Vegeu també : InterocepcióDesregulació emocionalCoregulació
Atípia
Terme paraigua que Atypiklove empra per parlar d'un funcionament, d'un trastorn o d'una particularitat que s'allunya de la norma esperada, sense jerarquitzar les situacions. No és una categoria mèdica: és una paraula comuna que aplega experiències molt diferents sense convertir-les en un diagnòstic.Vegeu també : NeuroatípicNeurodivergènciaEspectre
AuDHD
Mot maleta comunitari per a l'encreuament d'autisme i TDAH en una mateixa persona. Descriu una combinació freqüent de trets, no un diagnòstic oficial separat. Les necessitats es poden contradir: necessitat de rutina i cerca de novetat, per exemple, sense que això defineixi una parella o una personalitat única. Més informació : TDAHVegeu també : Coocurrència (comorbiditat)Emmascarament (masking)Hiperfocalització
Autoestimulació (stimming)
Terme informal per a moviments, sons o usos repetitius d'objectes, com balancejar-se, picar o taral·lejar. L'stimming pot afavorir la regulació, l'expressió, l'atenció o el gaudi, però la seva funció varia. Una conducta perillosa o autolesiva necessita suport, sense suprimir els stims segurs només perquè semblin diferents. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Llindars sensorialsSobrecàrrega sensorialCoregulació
Autoidentificació
L'ús d'una etiqueta neurodivergent o relacionada amb una condició sense confirmació clínica formal. L'autoidentificació pot afavorir la reflexió i l'accés a una comunitat quan no hi ha una avaluació disponible, però no equival a un diagnòstic clínic ni s'ha d'utilitzar per descartar altres explicacions o necessitats d'atenció.Vegeu també : Diagnòstic tardàLlenguatge d'identitat primerNeuroatípic

Torna a l'índex

B

Bloqueig per sobrecàrrega (shutdown)
Terme informal que algunes persones autistes fan servir quan la sobrecàrrega redueix la capacitat de moure's, parlar, decidir o respondre. Les experiències i les respostes útils varien. Reduir les exigències i consultar un pla de suport acordat pot ajudar; els símptomes nous o mèdicament preocupants requereixen una valoració adequada. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Crisi per sobrecàrrega (meltdown)Sobrecàrrega cognitivaCoregulació
Body doubling
Fer una tasca en presència d'una altra persona, al mateix lloc o per videotrucada, sense que aquesta hi intervingui. Aquesta presència sovint n'hi ha prou per començar i per aguantar. No és vigilància: el paper de l'altre és ser-hi, no controlar ni motivar. Més informació : TDAHVegeu també : Paràlisi davant la tascaFuncions executivesCoregulació
Burnout autista
Estat d'esgotament prolongat que descriuen persones autistes després d'un període de sobreexigència o de camuflatge sostingut. Sovint s'acompanya de la pèrdua d'habilitats habituals, d'una sensibilitat sensorial més alta i de necessitat de retirar-se. Es distingeix del burnout laboral i no es resol amb unes simples vacances. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Emmascarament (masking)Desemmascarament (unmasking)Fatiga social

Torna a l'índex

C

Camuflatge social
Esforç per emmascarar o compensar trets neurodivergents per semblar conforme a les expectatives socials. El terme se solapa en part amb el masking, amb un ús freqüent per a les dones i les persones diagnosticades tard. No és un diagnòstic; un camuflatge durador pot costar car en energia i en reconeixement d'un mateix. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Emmascarament (masking)Burnout autistaDesemmascarament (unmasking)
Capacitisme
Sistema de representacions i de pràctiques que tracta una manera de funcionar com la norma i llegeix totes les altres com a deficients. Es manifesta tant en comentaris quotidians com en regles d'accés. Anomenar el capacitisme desplaça la pregunta: ja no és com m'adapto, sinó què hi posa obstacle.Vegeu també : NeurodiversitatAdaptacionsNecessitats de suport
Ceguesa temporal
Dificultat per percebre el pas del temps, estimar quant durarà una tasca o notar que s'acosta un termini. El temps es viu llavors com ara o no ara. No és deixadesa: les referències externes, les alarmes i els temporitzadors compensen millor que l'esforç de voluntat. Més informació : TDAHVegeu també : Funcions executivesParàlisi davant la tascaInèrcia
Clivatge
Terme usat per descriure la dificultat, sota estrès, de sostenir junts els aspectes positius i negatius d'una persona, amb basculació entre idealització i devaluació. Se'n parla sovint al voltant del TLP, però la paraula no és un diagnòstic distint i l'esquema no és universal. Nomena una experiència; no estableix un trastorn. Més informació : Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)Vegeu també : Desregulació emocionalAferrament ansiós
Compulsió
Gest, comprovació, evitació o ritual mental destinats a reduir l'angoixa d'una obsessió o a impedir un mal temut. L'alleujament és temporal i el cicle es pot reforçar. Un hàbit, un tic o un interès específic no és una compulsió només pel fet de repetir-se. Més informació : TOC (Trastorn Obsessivocompulsiu)Vegeu també : Pensament intrusiuObsessió (TOC)Reassegurament
Comunicació literal
Preferència pel sentit explícit de les paraules, amb menys pes donat a l'implícit, a la ironia o als sobreentesos. S'associa sovint a l'autisme, sense ser ni universal ni exclusiva. Una formulació clara ajuda sovint els dos membres de la parella; no diu res de la tendresa o de l'honestedat d'una persona. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Guions socialsDoble empatiaSmall talk
Coocurrència (comorbiditat)
Presència de dues condicions o més en una mateixa persona, com ara TDAH i un trastorn d'ansietat. Moltes persones prefereixen l'expressió neutra condicions coexistents. Cada condició necessita igualment una avaluació adequada, perquè una etiqueta no explica automàticament un altre símptoma.Vegeu també : Enfosquiment diagnòsticDiagnòstic tardàEspectre
Coregulació
Recuperar la calma en contacte amb una altra persona: el ritme d'una veu, una presència silenciosa, un gest que asserena. Precedeix l'autoregulació i la sosté, en lloc d'oposar-s'hi. En parella, saber què calma realment l'altre evita oferir un consol que hi afegeix càrrega.Vegeu també : Relació neuromixtaDesregulació emocionalBloqueig per sobrecàrrega (shutdown)
Crisi per sobrecàrrega (meltdown)
Terme informal per a una resposta intensa a la sobrecàrrega que pot incloure plor, crits, moviment o pèrdua del control habitual de la conducta. No és el mateix que una enrabiada deliberada, però la seguretat i les conseqüències continuen sent importants. El suport s'ha de basar en el pla de la persona, no en una resposta suposadament universal. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Bloqueig per sobrecàrrega (shutdown)Sobrecàrrega sensorialDesregulació emocional

Torna a l'índex

D

Demisexual
Orientació en què l'atracció sexual només apareix després d'un vincle emocional fort. És a l'espectre asexual: no és pudor, ni lentitud, ni ser massa exigent. El mot nomena una condició de l'atracció, no un termini tipus ni una regla moral.
Desemmascarament (unmasking)
Procés pel qual una persona va deixant anar les estratègies de camuflatge que feia servir per semblar neurotípica. Sovint porta alleujament, però també cansament, dol o reaccions de l'entorn. El desemmascarament es tria context a context: no és obligatori ni sempre exempt de risc.Vegeu també : Emmascarament (masking)Burnout autistaAutoidentificació
Desregulació emocional
Dificultat per reconèixer, modular o respondre eficaçment a les emocions segons el context. Pot afectar-ne la intensitat o la durada, implicar actes impulsius o dificultar el retorn al funcionament habitual, i aparèixer en moltes condicions. El malestar és real, però una conducta perjudicial continua exigint responsabilitat i suport. Més informació : Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)Vegeu també : CoregulacióDisfòria sensible al rebuig (RSD)Ruminació
Diagnòstic tardà
El reconeixement d'una condició molt després del seu inici habitual, sovint durant l'adolescència o l'edat adulta. Un diagnòstic més tardà pot generar alleujament, dol, preguntes o sentiments contradictoris. Pot aportar un context útil sense explicar cada experiència ni determinar la identitat d'una persona. Més informació : TDAHVegeu també : AutoidentificacióEnfosquiment diagnòsticDesemmascarament (unmasking)
Disfòria sensible al rebuig (RSD)
Terme informal per a un malestar intens vinculat al rebuig, la crítica o el fracàs, reals o percebuts. La RSD no és un diagnòstic reconegut ni un criteri oficial del TDAH, i reaccions semblants poden tenir diverses explicacions. L'etiqueta ha de descriure una experiència, no substituir una avaluació. Més informació : TDAHVegeu també : Sensibilitat a la justíciaDesregulació emocionalRuminació
Divulgació d'un diagnòstic
Elecció de dir, o de no dir, un diagnòstic o un funcionament neurodivergent, i en quin moment. Els estudis mostren experiències contrastades: alleujament, rebuig o indiferència segons el context. No és una obligació moral; la seguretat i el ritme de la persona primen. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Diagnòstic tardàEmmascarament (masking)Autoidentificació
Doble empatia
Un marc segons el qual els malentesos entre persones autistes i no autistes poden sorgir de diferències d'experiència i comunicació a totes dues parts, en lloc de deure's només a un dèficit autista. No significa que tots els malentesos siguin equivalents ni elimina els efectes del context, el poder i la capacitat individual. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Relació neuromixtaMonotropismePersona neurotípica

Torna a l'índex

E

Ecolàlia
La repetició immediata o diferida de paraules o frases que s'han sentit abans. L'ecolàlia pot tenir funcions comunicatives, de processament del llenguatge, de regulació o d'altres tipus, i el seu significat depèn de la persona i del context. La repetició per si sola no indica si algú escolta o entén. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Guions socialsAutoestimulació (stimming)Espectre
Emmascarament (masking)
Reduir, amagar o compensar certs trets per respondre a les expectatives socials, de vegades deliberadament i d'altres per hàbit. L'emmascarament pot ajudar a afrontar una situació o a mantenir-se fora de perill, però si es manté pot exigir molt d'esforç i associar-se a malestar en algunes persones. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Desemmascarament (unmasking)Burnout autistaCamuflatge social
Enfosquiment diagnòstic
Situació en què un símptoma s'atribueix de seguida a un diagnòstic ja fet, cosa que retarda la cerca d'una altra causa. Un dolor atribuït a l'ansietat n'és l'exemple corrent. És un biaix de l'atenció sanitària, no de la persona, i pesa sobretot en els recorreguts llargs.Vegeu també : Diagnòstic tardàCoocurrència (comorbiditat)Capacitisme
Espectre
En l'autisme, l'espectre fa referència a combinacions diverses de trets de comunicació social, patrons repetitius o restringits, experiències sensorials i necessitats de suport. No és una única línia de menys a més autista, i dues persones autistes poden diferir molt en aquestes dimensions. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Necessitats de suportNeurodiversitatCoocurrència (comorbiditat)
Evitació extrema de demandes
Perfil descrit per clínics i per les persones afectades, marcat per una resistència intensa a les demandes, incloses les que un s'adreça a si mateix, lligada a l'ansietat més que a l'oposició. No consta com a diagnòstic en cap manual de referència i continua en debat; reformular una petició sovint ho canvia tot. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : InèrciaDesregulació emocionalParàlisi davant la tasca

Torna a l'índex

F

Fatiga de les cites
Desgast emocional i cognitiu lligat a la repetició de perfils, primers missatges i cites que no arriben enlloc. El terme, de vegades anomenat dating burnout, circula molt; no és un diagnòstic. En una persona neurodivergent es pot combinar amb la sobrecàrrega sensorial, el masking i el cost dels canvis de context.Vegeu també : Sobrecàrrega cognitivaEmmascarament (masking)Small talkGhosting
Fatiga social
Esgotament que segueix una interacció social, de vegades ajornat unes hores o un dia. No mesura l'interès per les persones amb qui s'ha estat: una estona agradable pot costar moltíssim. Preveure la recuperació abans, en lloc de patir-la després, sovint ho canvia tot.Vegeu també : Emmascarament (masking)Burnout autistaTeoria de les culleres
Funcions executives
Conjunt de processos cognitius implicats a planificar, mantenir informació en ment, iniciar una tasca o canviar-ne, supervisar les accions i inhibir respostes. Les dificultats poden aparèixer en moltes condicions i situacions. Per si soles, no demostren mandra, TDAH ni manca d'esforç. Més informació : TDAHVegeu també : Paràlisi davant la tascaCeguesa temporalInèrcia

Torna a l'índex

G

Ghosting
Ruptura de contacte sense explicació, sovint després d'intercanvis ja començats. La paraula és informal i freqüent en les cites en línia; descriu un comportament, no un diagnòstic. Un silenci també pot venir d'un shutdown, d'una sobrecàrrega o d'una aplicació abandonada: l'absència sola no diu el motiu.Vegeu també : Fatiga de les citesAferrament ansiósBloqueig per sobrecàrrega (shutdown)
Guions socials
Frases i seqüències preparades per endavant per travessar una situació social previsible: presentar-se, demanar alguna cosa, tancar una conversa. Redueixen la càrrega d'improvisar i fan possible l'intercanvi. Recórrer a un guió no fa l'intercanvi menys sincer, només n'abaixa el cost.Vegeu també : Emmascarament (masking)Small talkComunicació literal

Torna a l'índex

H

Hiperfixació
Terme comunitari, sobretot TDAH, per a una absorció intensa i temporal per un tema, una activitat o una persona. Es distingeix de l'hiperfocus per un objecte sovint més estret i un caràcter de vegades relacional. No és un criteri diagnòstic; la intensitat no estableix ni un amor durador ni un trastorn. Més informació : TDAHVegeu també : HiperfocalitzacióInteressos específicsLimerència
Hiperfocalització
Terme informal per a una atenció molt absorbida que pot fer menys perceptibles el temps, altres tasques o les necessitats corporals. Se'n parla sovint a les comunitats TDAH, però no és un criteri diagnòstic. Segons el context, pot ser útil, agradable, pertorbador o diverses coses alhora. Més informació : TDAHVegeu també : MonotropismeInteressos específicsHiperfixació

Torna a l'índex

I

Inèrcia
Descripció informal de la dificultat per començar, aturar o canviar d'activitat malgrat la intenció de fer-ho. El terme es comenta a les comunitats autistes i TDAH, però no és un diagnòstic i pot tenir moltes causes. Descriu una barrera, no una explicació completa.Vegeu també : Paràlisi davant la tascaEvitació extrema de demandesMonotropisme
Info-dumping
Compartir de pressa i amb detall tot el que se sap sobre un tema que apassiona. Des de fora sembla sovint un monòleg, però és freqüentment un gest d'afecte: s'ofereix allò que es té de més valuós. Dir-ho obertament evita el malentès, tant en una cita com en parella. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Interessos específicsHiperfocalitzacióDoble empatia
Interessos específics
Terme comunitari utilitzat sovint per a interessos molt focalitzats associats a l'autisme. Poden aportar gaudi, regulació, coneixement o connexió, però la intensitat i l'impacte varien. Un interès pot ser beneficiós i, en algunes circumstàncies, interferir igualment amb el son, les obligacions o el temps compartit. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : MonotropismeInfo-dumpingHiperfocalització
Interocepció
La percepció i interpretació de senyals corporals interns, com els batecs del cor, la respiració, la gana, la set, el dolor o la bufeta plena. Una persona pot notar alguns senyals amb més o menys intensitat, o de manera diferent. La interocepció pot contribuir a la consciència emocional, però no és el mateix que l'emoció en si.Vegeu també : PropiocepcióAlexitímiaLlindars sensorials

Torna a l'índex

L

Limerència
Estat d'atracció intensa i involuntària, descrit per Dorothy Tennov, en què el pensament torna un cop i un altre a una persona i l'ànim depèn d'un senyal de reciprocitat. No és un diagnòstic ni un sinònim de l'amor que comença: la persona real sovint queda borrosa mentre creix la imatge interior. La paraula nomena una experiència; no estableix cap trastorn. Més informació : TDAHVegeu també : HiperfocalitzacióHiperfixacióROCD (TOC de parella)Ruminació
Llenguatge d'identitat primer
Manera de dir una persona autista en lloc d'una persona amb autisme, que tracta la característica com a part de la identitat i no com un accessori. L'ús invers, anomenat llenguatge centrat en la persona, és el preferit per d'altres. No hi ha regla universal: decideix la persona afectada.Vegeu també : NeurodivergènciaCapacitismeAutoidentificació
Llindars sensorials
Nivell a partir del qual un estímul esdevé perceptible i després incòmode. Varia segons el sentit, la persona i el moment: es pot ser hipersensible al so i hiposensible al tacte, buscar unes sensacions i fugir-ne d'altres. Un llindar baix no és un caprici, és un ajust. Més informació : Hiperreactivitat sensorialVegeu també : Sobrecàrrega sensorialPropiocepcióInterocepció

Torna a l'índex

M

Monotropisme
Model que descriu una atenció que es concentra intensament en pocs focus alhora en lloc de repartir-se entre molts. Ofereix una lectura unificada de l'hiperfocus, els interessos específics i la dificultat amb les transicions. És una teoria explicativa, discutida, no un criteri diagnòstic. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : HiperfocalitzacióInteressos específicsInèrcia

Torna a l'índex

N

Necessitats de suport
Manera de descriure l'ajuda realment necessària, situació a situació, en lloc de classificar una persona com d'alt o baix funcionament. Aquestes necessitats varien amb el temps i amb el context. Algú molt autònom en un àmbit pot necessitar un suport important en un altre.Vegeu també : AdaptacionsCapacitismeEspectre
Neuroatípic
Paraula corrent per referir-se a una persona el funcionament de la qual s'allunya de les expectatives dominants. Cobreix aproximadament el mateix terreny que neurodivergent, sense definició oficial ni frontera estable. Algunes persones s'hi reconeixen, d'altres prefereixen anomenar la seva situació amb precisió.Vegeu també : NeurodivergènciaPersona neurotípicaAtípia
Neurodivergència
Terme paraigua ampli i no mèdic per a maneres de pensar, aprendre, desenvolupar-se o processar informació que difereixen de les expectatives dominants. Les definicions varien i el terme pot incloure discapacitats o problemes de salut, sense pressuposar una causa, una personalitat o un nivell de suport comuns.Vegeu també : NeurodiversitatPersona neurotípicaNeuroatípic
Neurodiversitat
El fet que les maneres de pensar, aprendre i sentir varien d'una persona a una altra, a escala de tota l'espècie humana. La paraula descriu una diversitat, no un individu: ningú no és neurodivers tot sol. També designa un moviment social que demana acollir aquestes diferències en lloc de corregir-les.Vegeu també : NeurodivergènciaPersona neurotípicaCapacitisme

Torna a l'índex

O

Obsessió (TOC)
Pensament, imatge o dubte invasius que s'imposen i generen angoixa, distints d'una ruminació que de vegades es pot orientar. En un TOC, l'obsessió no és un desig secret. L'ús corrent d'obsessió amorosa designa una altra cosa; aquí, la paraula resta lligada al cicle obsessions-compulsions. Més informació : TOC (Trastorn Obsessivocompulsiu)Vegeu també : Pensament intrusiuCompulsióROCD (TOC de parella)

Torna a l'índex

P

Paràlisi davant la tasca
Bloqueig davant una acció que sí que es vol fer, sense aconseguir començar-la. Té a veure amb l'inici i amb la càrrega de decisió, no amb la motivació ni amb la manca de disciplina. Partir l'acció en un primer gest molt petit i concret desbloqueja més sovint que l'esforç de voluntat. Més informació : TDAHVegeu també : Funcions executivesInèrciaBody doubling
Pensament intrusiu
Pensament, imatge o impuls no desitjat que s'imposa, sovint a contracorrent dels valors de la persona. En un TOC alimenta l'ansietat i de vegades crida una compulsió; en altres contextos, un pensament incòmode aïllat és freqüent i no assenyala cap trastorn. Tenir el pensament no és una intenció d'actuar. Més informació : TOC (Trastorn Obsessivocompulsiu)Vegeu també : Obsessió (TOC)CompulsióRuminacióROCD (TOC de parella)
Persona neurotípica
És una persona el cervell de la qual funciona de la manera que la societat sol esperar. La paraula és només un punt de referència, no un judici: ser neurotípic no és millor ni pitjor.Vegeu també : NeurodivergènciaRelació neuromixtaDoble empatia
Propiocepció
El sentit de la posició i el moviment del cos, basat en senyals dels músculs, els tendons i les articulacions. Les diferències poden influir en la coordinació o en la cerca de moviment, però topar amb objectes o buscar pressió pot tenir diverses causes i, per si sol, no confirma una condició sensorial.Vegeu també : InterocepcióLlindars sensorialsAutoestimulació (stimming)

Torna a l'índex

R

Reassegurament
Demanar repetidament a una altra persona que confirmi que un perill, un dubte o un abandonament no és real. En un TOC pot esdevenir una compulsió relacional; en altres contextos pot pertànyer a l'ansietat o a un aferrament ansiós. Respondre una vegada pot ajudar; fer-ne l'única eina sovint alimenta el cicle. Més informació : TOC (Trastorn Obsessivocompulsiu)Vegeu també : Aferrament ansiósROCD (TOC de parella)Pensament intrusiu
Relació neuromixta
Relació entre una persona neurodivergent i una de neurotípica, o entre dues persones que funcionen de manera clarament diferent. L'expressió descriu una diferència, no una dificultat en si: els malentesos sovint vénen de codis implícits diferents i minven quan cadascú explicita què necessita.Vegeu també : Doble empatiaPersona neurotípicaCoregulació
ROCD (TOC de parella)
Forma de TOC centrada en el vincle amorós: dubtes invasius sobre haver triat la parella adequada, sobre els propis sentiments o sobre un detall de la relació, sovint seguits de comprovacions i reassegurament. Els dubtes no proven ni desmenteixen sentiments reals. El terme és clínic; un qüestionari en línia no estableix el diagnòstic. Més informació : TOC (Trastorn Obsessivocompulsiu)Vegeu també : Pensament intrusiuCompulsióReasseguramentLimerència
Ruminació
Pensaments que tornen en bucle sobre un fet passat o una preocupació sense fer avançar la situació. Es distingeix de la reflexió, que arriba a alguna cosa, i de les obsessions del TOC, que s'imposen contra la voluntat de la persona. Aïllada no indica cap trastorn: compten més la durada i el cost. Més informació : Trastorn depressiu majorVegeu també : Desregulació emocionalPensament intrusiuROCD (TOC de parella)

Torna a l'índex

S

Sensibilitat a la justícia
Reacció viva i duradora davant allò que es percep com a injust, per a un mateix i per als altres. Pot alimentar un compromís sòlid i encarir certes situacions socials. No és un criteri diagnòstic ni una prova de neurodivergència, però torna sovint als relats de les persones afectades.Vegeu també : Disfòria sensible al rebuig (RSD)Doble empatiaDesregulació emocional
Small talk
Intercanvi el contingut del qual és deliberadament pobre: assenyala sobretot disponibilitat i absència d'hostilitat, abans que pugui començar una conversa més substancial. Moltes persones autistes el troben costós, perquè demana improvisar senyals en lloc d'intercanviar informació. No és manca d'intel·ligència social; és un format diferent. Més informació : TEA / AutismeVegeu també : Guions socialsComunicació literalFatiga social
Sobrecàrrega cognitiva
Moment en què la quantitat d'informació a processar supera els recursos disponibles: falten les paraules, les decisions s'encallen, la memòria immediata cedeix. Es distingeix de la sobrecàrrega sensorial, que ve dels estímuls. Totes dues se sumen sovint, i una mateixa situació pot produir-les alhora.Vegeu també : Sobrecàrrega sensorialFuncions executivesBloqueig per sobrecàrrega (shutdown)
Sobrecàrrega sensorial
Estat en què estímuls sensorials com el so, la llum, el tacte, l'olor o el moviment es tornen aclaparadors i interfereixen en el funcionament. Els desencadenants i les respostes útils varien. Reduir els estímuls, sortir de l'entorn o prendre temps per recuperar-se pot ajudar algunes persones. Més informació : Hiperreactivitat sensorialVegeu també : Llindars sensorialsSobrecàrrega cognitivaCrisi per sobrecàrrega (meltdown)

Torna a l'índex

T

Teoria de les culleres
Imatge popularitzada per Christine Miserandino per explicar una reserva d'energia limitada: cada acció del dia costa una cullera, i el seu nombre no és il·limitat. No és una mesura clínica, sinó un llenguatge compartit per dir què es pot fer avui sense haver de justificar-se.Vegeu també : Fatiga socialBurnout autistaNecessitats de suport

Torna a l'índex

Vols conèixer gent com tu?

Registre gratuït en 2 minuts. No cal cap targeta bancària.